11 de juny 2006

Trueno

Ja ha arribat. El nostre Capità ha complert 50 anys. 50 anys!! Els meus primers records són de ben petit, amb 4 o 5 anys, de veure com nois més grans, molt grans, remenaven aquells tebeos d'aventures que no acabava de comprendre. Després va ser un símbol de tota una generació, de la fi d'un règim, de les incongruències que arrossegava aquella societat fatigada, apartada del món, però encara amb esperança i ingenuïtat, que esperava un futur millor.
I és que no es pot separar El Capitán Trueno de la seva època. Aquell aventurer justicier, tot honor i valentia, anava pel món resolent tota mena de problemes, de la gent més humil i dels més poderosos, amb el seu enginy i la seva espasa.
Els seus primers passos van ser certament de peatge cap el règim: al crit de "Santiago y cierra España" (una España que històricament encara no existia), anihilava exercits sencers de sarraïns. No obstant, cada cop més, i sobretot quan el dictador agonitzava al llit, el Capitán Trueno s'enfrontava sense defallir als tirans de tot el món, alliberant els pobles i donant-los la confiança en ells mateixos per tal que regissin el seu destí. Ni més ni menys que l'adveniment d'una democràcia ingènua tan desitjada que no acabava d'arribar al nostre país. Però ell ens feia somniar. Després aniria perdent, òbviament, la seva vigència.
No vull fer cap repàs del personatge i les seves històries: els que el coneixeu, per ser una feina inútil. Els que no el coneixeu, perquè fóra impossible descriure'l en aquestes poques línies. Només cal que visiteu alguna de les moltes webs dedicades.
Finalment, un grandíssim reconeixement a la tasca fantàstica de Víctor Mora (el creador i guionista) i d'Ambrós, els dibuixos del qual ens van marcar a molts durant molt temps. Gràcies.