22 d’agost 2005

Bilal

Hi ha un autor, d'entre els europeus, que sempre m'ha sortprès. Es tracta d'Enki Bilal, un serbi resident a França, que té una obra força complexa.

Cap als inicis dels 80, molts dibuixants de còmics van intentar imitar d'alguna forma Moebius (sí, sí, algun dia parlarem d'ELL). Bé, no és exacte la paraula "imitar", sinó que la interpretació que Moebius feia dels espais, dels perfils, de les ombres, del moviment... allò que d'alguna manera era una actualització de la "línia clara" franco-belga, deia que Moebius va reinterpretar tot això conferint un altre aspecte a la captació del moviment en uns plans estàtics dintre d'un entorn gairebé surrealista de ciència-ficció, a diferència del realisme de l'escola americana. Ui, me n'he anat per les branques!



En fi, que Bilal va ser un dels autors que es van apuntar a aquesta moda, i fins va ser qualificat al seu inici com un dels deixebles avantatjats de Moebius, el gran. Peò vet aquí que aquell noi eslau tenia molt més per oferir, i així, els colors gairebé plans del seu inici, les ombres puntejades, van anar donant lloc a unes obres la qualitat pictòrica de les quals no es pot discutir. La millora en les tècniques editorials permeten cada cop més una gran fidelitat en la publicació del color, cosa que era molt complicat en aquell format de revista mensual de poques tintes.

Així, doncs, veure una pàgina actual de Bilal ens demostra una sorprenent habilitat tècnica en l'ús de l'oli i l'acrílic, que en combinació amb el carbó recreen meravellosos paisatges, suburbans, muntanyosos, desèrtics, marins, i personatges tortuosos, freds i cerebrals de pells de color blau o blanc, molt ben adaptats a l'entorn en què es mouen. De bon gust m'agradaria tenir penjades a casa alguna d'aquestes làmines on Bilal pot transmetre magistralment la sensació de profunditat i de desolació al mateix temps.


No obstant, li vull retreure algunes qüestions que no m'agraden de la seva obra, a Bilal, principalment en l'aspecte gràfic.

En primer lloc, el moviment. Bilal no és un gran expert a l'hora de recrear el moviment dels cossos, sinó que aquests solen semblar unes figures estàtiques i poc flexibles, que es mouen com un paquet sencer, poc articulats. Per això, quan apareixen personatges enfundats en vestits d'astronautes són molt efectistes, però els cossos nusos, desprovistos dels vestits grans i folgats, no transmeten sensació de moviment ni de sensualitat. Tot és encarcarat i embotit, sense aquell dinamisme que l'art del còmic exigeix.

D'altra banda, no sap crear bé els dissenys de personatges: els rostres s'assemblen moltíssim entre ells, provocant confusió en el lector a l'hora d'identificar cada personatge. De vegades intenta solucionar aquesta dificultat creant dissenys estrambòtics, complements absurds, que transmeten al personatge un aspecte grotesc, gairebé ridícul. De la mateixa manera, abusa increíblement de les representacions frontals i de perfil de les cares, el que li resta al disseny global de les històries capacitat visual i innovació en la planificació dels plans. Val a dir que en les últimes obre ho ha intentat superar, amb resultats de vegades satisfactoris.


Per tant, sóc de l'opinió que Enki Bilal té encara molt per oferir si segueix explorant la via d'aquest nou color retrobat, com a dissenyador gràfic, oblidant una mica els seus inicis com a seguidor de Moebius. La interpretació del color i el disseny d'espais i edificis o artefactes ens aporta una visió dura i pessimista d'un futur cada cop més proper.

Ah! Finalment voldria dir que he obviat expressament la vessant de guionista de Bilal, ja que la complexitat de les seves obres és massa farragosa, aconseguint els millors resultats quan col·labora amb algun altre guionista, com per exemple J.P. Dionnet, i també la seva vessant cineasta, ja que en els últims anys s'ha atrevit a realitzar un parell de films inspirats en obres seves, i ha col·laborat en diverses pel·lícules de ciència-ficció, els resultats de les quals no us el puc comentar perquè no els he vist.

18 d’agost 2005

a Sibèria i més enllà...

Està bé, us ho devia. Aqui teniu el final de "Corto Maltese a Sibèria". (espero que els propietaris del copyright no s'enfadin massa...)

03 d’agost 2005

Les dones de Corto

Sóc conscient que hi ha grans estudis del tema, així que només us en deixaré algunes de les meves impressions.

Corto és un personatge romàntic, de personalitat tremendament atractiva, gran intel·ligència i una elegància inusual. Està clar, doncs, que a les seves històries hi han d'aparèixer personatges femenins que hi tinguin una intensa relació. Però com a bon mariner, les seves relacions amb les dones no exigeixen lligams eterns ni fidelitats impossibles. No obstant, és absolutament honorable cap a elles i en moltes ocasions les relacions existents són més insinuades que evidents.

Aquestes dones no són, en cap cas, personatges vulgars i anodins. Elles mateixes són grandíssims personatges, plenes de característiques que les fan úniques, atractives més enllà de l'aspecte físic, amb valors evidents o endevinats. Unes dones meravelloses que mereixerien disposar d'espai propi perquè tenen grans històries per explicar. Fem un repàs molt breu de les principals:


- Pandora Groovesnore
Tot i que potser és la menys interessant des del punt de vista narratiu per la seva pròpia joventut que fa que encara estigui molt tendre en molts aspectes, esdevé un dels principals personatges de "La balada de la Mar Salada". Demostra una impressionant personalitat i empenta, cosa que fa preveure un futur brillant. L'enamorament amb Corto queda en suspès ... per quan sigui més gran. Ell la recordarà sovint, i s'entristirà finalment quan s'assabenta del seu casament amb un ric hereu.

- Bocca Dorada
Ah... l'encisadora sacerdotessa vudú, mestressa dels arcans que viu a la platja d'Itapoà, a prop de São Salvador de Bahia, té tants secrets amagats i tanta saviesa en la seva màgia i les seves paraules, que sempre ens recorda que el món no és només allò evident, allò visible. Implicada en la defensa de la llibertat, menant estratègies subtils, manipulant la voluntat dels homes, Bocca sembla no tenir edat. La seva aliança amb Corto Maltese va més enllà de la simple connexió d'interessos particulars. Tot queda en suspèns, tot és possible...



- Shangaï Li

Una de les Lanternes Rouges que encarreguen un treball a Corto, aquesta bellíssima xinesa es revela com una aventurera atractiva i formidable, que el protegeix i vigila al mateix temps. És tremendament noble i compromesa amb la seva causa d'alliberament nacional. Intervé en batalles, es converteix en una Matahari quan convé... sempre arriscant-se sense cap mena de por, disposada al sacrifici.
Cal destacar el cinematogràfic, encisador, epíleg de "Corto Maltese a Sibèria", però no us l'explicaré...(bé, potser algun dia el penjo aqui escanejat...)





- Esmeralda

Amb tota la seva esplendorosa sensualitat, Esmeralda és una prostituta que coneix Corto des que era petita. Ell hi acudeix a la recerca d'ajuda i ella li salva la vida. En realitat, sembla que Esmeralda és una agent al servei de Bocca Dorada, exercint d'espia i assassina quan és necessari. En destaca el tatuatge amb els 4 símbols de pòker que duu a la galta dreta.



- Louise Brookszowyc

El record d'aquesta bellíssima noia (inspirada -bé, calcada- de l'actriu Louise Brooks, la sensual Lulu de "La caixa de Pandora" de 1929 a qui Pratt va conèixer personalment) porta Corto a l'Argentina, on descobreix que va ser assassinada després d'arribar-hi a través d'una organització que controlava la prostitució polonesa a Buenos Aires. Després de rescatar Mania, la filla d'aquesta, i posar-la sota la protecció d'Esmeralda, segueix la pista dels seus assassins a la recerca de venjança. Mania serà, al capdavall, la mare de la Valentina de Guido Creppax. Fàcilment podríem deduir que Louise Brooks era la noia en qui pensava Corto quan té aquesta conversa:

Esmeralda: - Corto... Digue'm una cosa... has estat enamorat algun cop?... I si és així... de qui?
Corto Maltese: - Sí... va ser fa molt temps. Bona nit, Esmeralda.
Esmeralda: - No m'has dit qui és...
Corto Maltese: - El seu nom no et diria res. A reveure, Esmeralda.


- Morgana Bantam Dias dos Santos
Seguint amb les alumnes de Bocca Dorada, aquesta és la que més se li assembla, tot i que amb l'empenta afegida de la joventut. Ella no se n'està de demostrar una clara atracció pel cavaller de fortuna, tot i que la seva distància no li proporciona una bona resposta. Se l'ha definit com "un gran diable" del vudú brasiler, tot i que també és una rica financera juntament amb Bocca, i germanastra de Tristan Bantam, un jovenet diametralment oposat a ella.




- La Duquesa Marina Séminova

Es una ex-aristòcrata russa que fuig preservant els seus privilegis mitjançant altres mètodes: el poder de l'or rus supleix la desaparició dels drets nobiliaris. No obstant, conserva les seves maneres i armes de seducció que la fan encara més encisadora i... perillosa. Es morta per Rasputín, que no hi entén, de subtileses. Un mal final per a un gran personatge.




- Venexiana Stevenson
Una altra de les alumnes avantatjades de Bocca Dorada, de qui algun error la va separar, Venexiana és una aventurera en el més pur estil de les històries d'espies. Assassina sense escrúpols, vital, decidida i arrogant, apareix en diverses històries i diversos indrets a la recerca dels mateixos objectius que Corto, per la qual cosa entre ells necessàriament han de saltar espurnes. No obstant, l'atracció que sent pel nostre mariner, fa que li perdoni la vida en alguna ocasió. Un embaraç final la transforma en una dona més madura i responsable.

****************************************************************************

Bé, n'hi ha moltes altres, com Hipàtia, Banshee O'Dannan, Soledad Lokäart, Marianne, Rowena... però no us vull avorrir més. Només us volia transmetre que a les aventures de Corto hi ha molt més que l'acció per l'acció: la complexitat dels personatges i les seves relacions són tan importants com la pròpia història, i de vegades són la història. Insisteixo: llegiu-lo.


..oo0oo..
____________________________________________________________
Una traducció a l'espanyol, per si cal...



Soy consciente que hay grandes estudios sobre el tema, así que sólo os voy a dejar algunas de mis impresiones.

Corto es un personaje romántico, de personalidad tremendamente atractiva, gran inteligencia y una elegancia inusual. Está claro, pues, que en sus historias tienen que aparecer personajes femeninos que tengan una intensa relación con él. Pero como buen marino, sus relaciones con las mujeres no exigen lazos eternos ni fidelidades imposibles. No obstante, es absolutamente honorable hacia ellas y en muchas ocasiones las relaciones existentes son más insinuadas que evidentes.

Estas mujeres no son, en ningún caso, personajes vulgares y anodinos. Ellas mismas son grandísimos personajes, llenas de características que las hacen únicas, atractivas más allá del aspecto físico, con valores evidentes o adivinados. Unas mujeres maravillosas que merecerían disponer de espacio propio porque tienen grandes historias que explicar. Hagamos un repaso muy breve de las principales:


- Pandora Groovesnore
Aunque quizá es la menos interesante desde el punto de vista narrativo por su propia juventud que hace que aún sea muy tierna en muchos aspectos, se convierte en uno de los principales personajes de "La balada del Mar Salado". Demuestra una impresionante personalidad y empuje, cosa que hace prever un futuro brillante. El enamoramiento con Corto queda en suspenso... per cuando sea más mayor. Él la recordará a menudo, y se entristecerá finalmente cuando se entera de su boda con un rico heredero.

- Bocca Dorada
Ah... la sugestiva sacerdotisa vudú, maestra de los arcanos que vive en la playa de Itapoá, cerca de São Salvador de Bahia, tiene tantos secretos escondidos y tanta sabiduría en su magia y sus palabras, que siempre nos recuerda que el mundo no es sólo lo evidente, lo visible. Implicada en la defensa de la libertad, manejando estrategias sutiles, manipulando la voluntad de los hombres, Bocca parece no tener edad. Su alianza con Corto Maltese va más allá de la simple conexión de intereses particulares. Todo queda en suspenso, todo es posible...



- Shangaï Li

Una de las Linternas Rojas que encargan un trabajo a Corto, esta bellísima china se revela como una aventurera atractiva y formidable, que le protege y vigila al mismo tiempo. Es tremendamente noble y comprometida con su causa de liberación nacional. Interviene en batallas, se convierte en una Matahari cuando conviene... siempre arriesgandose sin ningún miedo, dispuesta al sacrificio.
Hay que destacar el cinematográfico, encantador, epílogo de "Corto Maltese en Siberia", pero no os lo explicaré...(bueno, talvez algún día lo cuelgo aquí escaneado...)





- Esmeralda

Con toda su esplendorosa sensualidad, Esmeralda es una prostituta que conoce a Corto desde que era pequeña. Él acude a ella en busca de ayuda y ella le salva la vida. En realidad, parece ser que Esmeralda es una agente al servicio de Bocca Dorada, ejerciendo de espía y asesina cuando es necesario. Destaca el tatuaje con los 4 símbolos de póker que lleva en la mejilla derecha.




- Louise Brookszowyc

El recuerdo de esta bellísima chica (inspirada -bien, calcada- de la actriz Louise Brooks, la sensual Lulú de "La caja de Pandora" de 1929 a quien Pratt conoció personalmente) lleva a Corto a Argentina, donde descubre que fue asesinada después de llegar a través de una organización que controlaba la prostitución polaca en Buenos Aires. Después de rescatar a Mania, la hija de esta, y dejarla bajo la protección de Esmeralda, sigue la pista de sus asesinos en busca de venganza. Mania será, de hecho, la madre de la Valentina de Guido Creppax. Fácilmente podríamos deducir que Louise Brookszowyc era la chica en quien pensaba Corto cuando tiene esta conversación:

Esmeralda: - Corto... Dime una cosa... ¿has estado enamorado alguna vez?... Y si es así... ¿de quién?
Corto Maltese: - Sí... fue hace mucho tiempo. Buenas noches, Esmeralda.
Esmeralda: - No me has dicho quién es...
Corto Maltese: - Su nombre no te diría nada. Hasta luego, Esmeralda.


- Morgana Bantam Dias dos Santos
Siguiendo con las alumnas de Bocca Dorada, esta es la que más se le parece, aunque con el ímpetu añadido de la juventud. Ella no se corta en demostrar una clara atracción por el caballero de fortuna, aunque su distancia no le proporciona una buena respuesta. Se la ha definido como "un gran diablo" del vudú brasileño, aunque también es una rica financiera junto con Bocca, y hermanastra de Tristan Bantam, un jovencito diametralmente opuesto a ella.





- La Duquesa Marina Séminova

Es una ex-aristócrata rusa que huye preservando sus privilegios aristocráticos mediante otros métodos: el poder del oro ruso suple la desaparición de los derechos nobiliarios. No obstante, conserva sus gestos y armas de seducción que la hacen todavía más encantadora y... peligrosa. Es asesinadaa por Rasputín, que no entiende de sutilezas. Un mal final para un gran personaje.









- Venexiana Stevenson
Otra de las alumnas avantajadas de Bocca Dorada, de quien algun error la separaró, Venexiana es una aventurera en el más puro estilo de las historias de espías. Asesina sin escrúpulos, vital, decidida y arrogante, aparece en diversas historias y diferentes lugares en busca de los mismos objectivos que Corto, per lo cual entre ellos necesariamente tienen que saltar chispas. No obstante, la atracción que siente por nuestro marinero, hace que le perdone la vida en alguna ocasión. Un embarazo final la transforma en una mujer más madura y responsable.

****************************************************************************


Bien, hay muchas otras, como Hipàtia, Banshee O'Dannan, Soledad Lokäart, Marianne, Rowena... pero no os quiero aburrir más. Sólo quería transmitir que en las aventuras de Corto hay mucho más que la acción por la acción: la complejidad de los personajes y sus relaciones son tan importantes como la propia historia, y en ocasiones son la historia. Insisto: leedlo.