28 de novembre 2005

Manara, l'art de l'erotisme

Milo Manara ha complert 60 anys!

Sí, realment va ser aquesta una dada que em va colpir. I per això m’apresso a fer-ne una breu ressenya.

No vull fer un repàs exhaustiu a la seva vida (això es pot trobar en algunes magnífiques webs: http://www.dreamers.com/maestrosdelcomic/html/biografia.html, p.ex.) ni a la seva obra, també força extensa. Només en voldria fer algunes reflexions...

Manara va viure de prop els fets de maig del 68. De fet, en aquella època era maoïsta i s’hi va implicar molt. Aquesta orientació ideològica impregna fortament els seus primers volums més coneguts, erigint-se en un crític força àcid del sistema, comme il faut. Ho deixa veure en moltes aportacions, personatges, situacions i reflexions que hi trobem continuament. Aquest inconformisme el va portar a l'aventura de voler conèixer el món, d'experimentar-lo, i així va recórrer gran part del planeta guanyant-se la vida amb els seus dibuixos sobre les voreres dels carrers de molts continents.

No obstant, les seves dificultats com a narrador fan que s’espesseeixi molts cops la seva obra fins a fer-la incomprensible, o, com a mínim, d’una molt difícil transmissió del missatge. Sé que no tothom estarà d’acord amb mi, però les seves limitacions com a guionista les veig (i pateixo) cada cop que en llegeixo una obra seva. El ritme trencat, de vegades discontinu, paralitzat o a voltes fent salts temporals o espacials poc adequats, silencis que fan perdre el fil de la història, mal aplicats... no sé, crec que hauria de millorar força aquest aspecte. I no cal dir que la impronta ideològica s’ha anat diluïnt a mesura que el mercat l’excel·lia en altres àmbits.

Però és evident que Manara no és conegut pels seus guions. Ell és EL MESTRE del dibuix eròtic. Més enllà d’altres autors italians (Serpieri, Creppax, Liberatore...) que han volgut seguir aquest camí, ell dibuixa la dona ideal amb una perfecció increïble, amb un cos d’adolescent desenvolupada, de cames llarges, cintura estreta i pits petits, cabellera ondulada i expressió extremadament sensual... De fet totes les dones (bé NIMFES, més que dones) que dibuixa són iguals, tinguin l'edat que tinguin, però tant li fa, renoi!

Sol situar aquests personatges femenins en situacions que procuren excitar per sobre de totes les coses, combinant cert voyeurisme amb innocència simulada o un exhibicionisme aclaparador... Tot i que en algunes obres de l’última dècada ha derivat de vegades en una pornografia light, mai deixa de seduir amb aquell encant de l’erotisme més net, més visualment agradable. En fi, els que el coneixeu sabreu de què parlo.

Aquesta perfecció no es veu compensada en moltes ocasions amb els personatges masculins, que solen ser deformes, depravats, una mica caricaturescs a voltes, amb expressions que semblen ganyotes maldestres, i sempre superats per la seducció de l’etern femení. Tota l’obra gràfica gira al voltant de la dona, de la noia, del seu posat i de la seva circumstància.

I la dona/noia que ens ofereix té un quelcom d'innocència i de sensualitat molt vives, que barrejades dominen l'escena i el món que les envolta. Moltes d'aquestes il·lustracions mostren fins a quin punt el desig del sexe ofert fa girar el món -de vegades literalment- al seu voltant.

Tot això ho enllaço, lamentablement, amb la primera frase: Milo Manara ha complert 60 anys! Què significa, això? Continua essent aquell creador que ha cultivat seguidors enormes per tot el món? Vol dir que ja no li queda massa per oferir? Ja és massa gran per seguir fent esment a aquest erotisme jovenívol?

Espero que no. I ho dic convençut per algunes làmines que ens mostren un Manara mestre absolut de l’acuarel·la. Al final us en poso algunes.

Penso que, per no repetir-se excessivament, tot i que el mercat li demani el contrari, hauria d’explorar altres vies, amb el suport d’algun guionista superior (com va fer en ocasions amb Hugo Pratt o altres) que li aportin el plus d’estructuració necessari a les seves narracions. Crec que és molt capaç d’oferir-nos encara el millor de la seva obra, des de la gran maduresa aconseguida, i aconseguir finalment un lloc entre els grans il·lustradors de l’actualitat. Vinga, nano, que ja tens edat!


2 Comentaris:

At 30 de novembre de 2005 a les 17:14, Anonymous Bridget ha escrit...

ha ha ha ha ha
I did'nt know this hobbie

 
At 1 de desembre de 2005 a les 11:48, Anonymous Jordi ha escrit...

tsc tsc...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home