26 de març 2007

TinTinTinTinTinTin... (et sic ad in aeternum...)


He anat a veure l'exposició de Tintín que han muntat a la Fontana d'Or, amb bones peces de col·leccionista d'en Jordi Tardà.
La veritat, sempre és un plaer endinsar-se en el món de Tintin, els personatges entranyables (i alguns que fan ràbia, com l'Oliveira!), els objectes que formen part ja d'una iconografia comuna, etc. Però el millor d'aquest tipus d'exposicions és poder assaborir el procés creatiu, com van sorgint les històries, com es defineixen els traços, l'expressivitat de cadascun, la recerca i documentació, etc. El que m'ha sorprès més, potser perquè no sóc un tintinòleg de debò, és la gran varietat de versions que van aparèixer de cadascuna de les històries. Jo, naturalment, tinc la col·lecció completa, però només en una versió. I quan veus que van ser totalment reinterpretades (de vegades diversos cops) o interrompudes durant anys, la versió definitiva té un regust de poca cosa.
En fi, que suposo que per això existeixen els tintinòlegs, no?

1 Comentaris:

At 24 d’abril del 2007, a les 20:55, Blogger Luna ha escrit...

Delicia! Depois vc me explica porque eu nao estou na sua lista de amigos ta?:p Acerto contas contigo:p

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home