Comencem... amb Hugo Pratt

Acabo de llegir "El mar de oro", l'última publicació que Norma ha tret de l'inefable Corto Maltés. Això em dóna peu a escriure alguna cosa d'aquest personatge i el seu creador.

Hugo Pratt era en realitat un personatge tan interessant com els que ell va crear. La seva vida va ser una aventura constant i els seus delers es reflecteixen fidelment en les històries que ens va deixar. Ja sigui en guerres antigues o modernes, en recerques una mica llunàtiques o simplement en aquells camins insospitats on la vida ens mena de vegades, els seus personatges són alguna cosa més que atrafegats individus. Els seus plantejaments polítics i filosòfics són molts de cops impactants, semblen fora de lloc en un món convuls i desagraït. Hi ha quelcom de quixotesc en ells.

El dibuix d'Hugo Pratt sol ser directe, resolt amb ràpids cops de pinzell que marquen taques i línies senzilles, poc elaborades, però on hi intuïm el caràcter principal de cada personatge. Tot i que amb el temps va millorar notablement la qualitat del dibuix, els personatges mostren un escàs moviment però estan perfectament ubicats en un espai ràpidament definit. És notable la seva visió dels espais grans, amplis, emmarcats en l'horitzó.

No obstant, com podeu intuir, el principal de l'obra de Pratt són les històries. Narrador com n'hi ha pocs, la trama principal sol ser símplement un episodi breu d'una altra molt més ampla que tan sols s'intueix, i els lligams que tot sovint ens apareixen amb altres històries, o la insinuació de relacions fora de quadre, formen un conjunt tremendament encisador. Tot i això, hi ha un ritme continuat i ben estructurat, i la història principal en si té sempre prou valor per deixar-nos satisfets i alhora desitjar-ne més.

El seu personatge més conegut és, sense dubte, Corto Maltès, però té tanta importància per si mateix, que un altra dia li dedicarem un comentari a ell sol, ok?